I ALS 35 QUÈ???

Em sento com una musa en excedència. Ni apunto enlloc ni he assolit res“. Així es veu a si mateixa la protagonista d’aquesta història el dia que fa 30 anys, quan es desperta amb un desconegut i pensa que ja no té edat per fer aquestes coses.

Aquesta és la sinopsi del llibre “Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys” de Llucia Ramis (Palma, 1977), i aquest és un fragment on parla d’això justament.

Fer 30 anys és despertar-se amb ressaca un dilluns de Sant Jordi al costat d’un desconegut. I pensar que ja no tens edat per a aquestes coses.
Almanco sóc a casa, em consol. L’habitació put a whisky i m’axeic i em fic a la dutxa i esper que l’altre es desperti mentrestant. Quan torn a l’habitació, encara fa més pudor que abans, i l’altre no s’ha despertat. Obro les dues finestres que donen al balcó, i el soroll de les perforadores que solquen el carrer fa la resta.
El desconegut obre els ulls amb un somriure estúpid. “Bon dia”, cantusseja, i tenc ganes de fotre-li una coça a la boca.
En canvi, li dic tan contenta:
-Tenc una idea: per què no vas a cercar un parell de croissants mentre faig cafè?
El desconegut s’aixeca, passa de dutxar-se i, quan es posa els pantalons, li cau un naip de la butxaca. És un tres de piques. Li pregunto: “I això?”. I ell: “No recordes que sóc mag?”.
Aleshores em ve a la memòria una imatge: ell, al Luz de Gas, em treu un cigarret de l’orella.
– Però mag en quin sentit?- insistesc encara.
– En el sentit de descobrir conillets- respon el filldeputa.
Quan torni de comprar els croissants, no li obriré la porta.”

“Als 30 anys ja no es té edat de fer aquestes coses”…i  als 35????
Diuen que als 40, és quan les dones tenim millor sexe. Llavors… fa 5 anys que no puc fer aquestes coses o em falten 5 anys per tornar a fer-les???? 😉

Tot això ve perquè avui pensava en “fins quan deixa de ser amistat si hi ha sexe?”, “pot tornar a ser amistat si deixa d’haver-hi sexe?” “realment hi ha sexe i només sexe”?… I que consti que no parlo d’amor i, fins i tot la paraula “amistat” es queda gran en alguns casos, de vegades només és atracció o companyia o ganes…

El problema és que hi ha 2 persones implicades (o més de 2)  i difícilment pensen (i senten) igual. El problema ve quan un vol més que l’altre (o l’altre menys que l’un). Llavors la cosa es complica.

Suposo que el més important és la confiança, deixar les coses clares des d’un començament. Llavors ja ets lliure de decidir si t’interessa el que tens (o pots tenir) o no.

Cuando se despertó,
no recordaba nada
de la noche anterior,
“demasiadas cervezas”,
dijo, al ver mi cabeza,
al lado de la suya, en la almohada…
y la besé otra vez,
pero ya no era ayer,
sino mañana.
Y un insolente sol,
como un ladrón, entró
por la ventana.

Era la hora de huir
y se fue, sin decir:
“llámame un día”.

Y la vida siguió,
como siguen las cosas que no
tienen mucho sentido…

Anuncios

8 comentarios

Archivado bajo vida

8 Respuestas a “I ALS 35 QUÈ???

  1. Pikarah

    Són reflexions complicades. Acabar al llit amb un desconegut es incòmode pel matí, però acabar al llit amb un conegut pot ser incómode durant 1 mes XDD Sigui com sigui, al final tots som adults i acabem entenent quin lloc tenim a la vida de l’altra persona i a la inversa també. Pot ser, al principi costará saber que n’espera l’altra persona o ni tan sols que hi esperaves tu. Però ès ben sabia la dita que reça: el temps posa cadascú al seu lloc, i si el seu lloc es al teu cor però no al teu llit, allà es quedará =P

  2. El primer error d’ella és estar al Luz de Gas amb 30 anys i a partir d’aquí, no sé de què es queixa. Pots estar al Luz de Gas amb l’edat que vulguis però el que en treguis allà, ho hauries de saber. Ah! Que es de Ses Illes i no sabia on es ficava? D’acord.

    Qualsevol edat és bona per fer el que et roti. Considero però, que quan més gran ets, més faràs el que vulguis i menys lligams tindràs si no els vols tenir. També al contrari, pots sucumbir més fàcilment davant d’alguna persona que no et convé gens, però no ho sabràs fins que sigui massa tard.

    Estic amb Pikarah, amb un desconegut ho passaràs malament un dia. Dubto però si amb un conegut un passaràs malament un mes perquè si, tal com dius, les coses queden clares crec que pot haver sexe i amistat. El que no sé és que duraria així de pur. El que si que tinc clar és que de sexe i amistat, si es trenca, poden derivar algunes altres coses: sexe, amistat i amor o amistat a seques (per tant, crec que sí com a resposta a la teva pregunta de si després del sexe pot quedar amistat).

    La confiança ho és tot, fins al punt de que si no tens una certa confiança ni en el desconegut, tampoc t’hi aniràs (a no ser que vagis completament borratxa i no t’enteris de res).

    El meu zènit van ser els 33. Avui, molts anys després, m’he de prendre uns gots d’autoestima gegants cada matí per intentar pensar que amb tot el que acabo de dir, ja, ja… El que sí tinc clar, únicament, és que fes el que creguis ara mateix, no esperis als 40 (si cal, ja repetiràs i que et treguin “lo ballat”).

    Sento haver-me allargat, però m’ha agradat el tema.

  3. Mònica

    Ja, Pikarah, però potser el que vull és que tingui un lloc al meu llit però no al meu cor 😛 Però és ben bé com dius: costa saber què vol l’altre persona i encara pitjor què n’esperaves tu.

    No t’has allargat gens 4colors, m’encanten les teves reflexions. I m’agrada que t’hagi agradat el tema.

    La veritat és que no estic d’acord amb el que pensa la protagonista (és que no ha quedat molt clar en el post). Penso que no hi ha cap mal en despertar-se al costat d’un “desconegut” (hi ha diferents graus de desconeixement d’una persona) si ho tens clar i després no te’n penedeixes.
    Però com que no només depèn de tu, potser l’altre persona es vol quedar a esmorzar i tu no vols… és que segur que si tasta el meu pa de pessic amb guindes i pinyons vol quedar-s’hi 😛
    També hi ha la creença que les noies hem d’enamorar-nos o penjar-nos abans que el nois. I no és així, podem ser tant liberals en aquest temes com ho pot ser un tio.

  4. “Potser el que vull és que tingui un lloc al meu llit però no al meu cor”, seria fantàstic poder-ho controlar però el millor de tot és que ningú entra en el cor de ningú si no se sent res. Per tant, quan hi entra… endavant! Les portes estan obertes!!! Que volin les papallones!!!

    És que tuuuu… oferir-li els teus pastissos és jugar amb foc, eh! 🙂

  5. .:Marta:.

    El post lo he entendido bastante bien y tema me toca de lleno, pero las respuestas me han despistado. Que no he entendido nada, vaya.

    En todo caso, si la esperanza de vida se ha alargado, como pueden decir que “a los 30 ya no deberías hacer ciertas cosas”… que nos quedan, 50 años de vejez, sin inquietudes? ciertos topicazos, como la barrera de los 30 estan muy pasados ya… es más presión social que realidad. Yo tuve mi gran crisis a los 10. Al pasar de tener un solo numero en mi edad a pasar a tener dos, eso si que es jodido!! Si la autora se los quiere marcar, perfecto, pero con esa actitud a los 40 tendrá “lo que a veces no está para farolillos” mas seco que la mojama… en Barcelona y en cualquier parte.

    El tema del sexo y la amistad… nop, no funciona. Al menos a mi nunca me ha funcionado. O es sexo y amor (que luego el amor funcione es otra cosa, pero el sexo así es maravilloso) o sexo y un tipo/a que has conocido una noche, te ha caido bien y cuando se vaya (o te vayas) se va y adios muy buenas. No implicas nada más.

    El deseo provoca tensión sexual, y esa tensión siempre se interprondrá en la amistad.

    La razón es muy simple. Tanto si tienes sexo con la persona a la que amas como con un “desconocido de confianza”, son personas únicas y para la que eres única. El amado es tu único amor, y por el desconocido no tienes más que un único interés sexual. No le vas a contar tus secretos, tus intimidades, ni el a ti los suyos… cero vínculos. Alguna vez le llamas, un sms por año nuevo y ya es mucho

    Sin embargo el sexo con amigos, que teoricamente no supone ningún compromiso, implica que no eres única para esa persona. Y como todos tenemos nuestro orgullo a ver quien es la guapa que aguanta que el tio con el que te has acostado la noche anterior, y en el que confías (ya pasas a un nivel superior de confianza) y ademas es tu amigo tontea o se acuesta con otra amiga. Amiga igual que tu, al fin y al cabo…
    Si aceptas, ni tu (yo) ni la otra parte tiene derecho de queja.
    Pero jode, y mucho. Al no tener derecho porque solo se es amigo, te callas y tanto si lo haces como si no, empieza el mal rollo… no va a estar siempre que le necesites, es más puede que le necesites, le desees con locura… y esté con otra amiga.

    O viceversa.

    Y llámame frívola, pero saber que Ana Rosa Quintana tuvo gemelos a los 48 años no veas como tranquiliza a mi reloj biológico.

    Por lo demas, no entiendo nada. Soy de inglés.

  6. Pikarah

    Marta XDD es verdad, nos hemos metido en el catalán y nos hemos quedado tan a gusto. No te preocupes, hemos hablado todos de lo mismo. Viva los blogs políglotas!!!

  7. .:Marta:.

    Lo de “hala!!!” lo decia por el ladrllo que finalmente he escrito..

    Me encanta la multiculturalidad, que caralho (mis raices gallegas) y que escribais en catalan, aunque no lo entienda… y seguro que algún “leismo” propio de los madrileños se me ha colao…

    Reconozco que me he esforzado mucho más por entender el post, es decir, por buscar en el traductor catalán-castellano lo que no entendía del post ; )

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s