CRIATURES OBSTINADES

Gràcies a Tasta’m he pogut descobrir un llibre que m’ha semblat fantàstic. Es tracta de Criatures obstinades d’Aimee Bender.

I dic fantàstic perquè són contes de fades moderns, tal i com diuen a la contraportada. Però el fet de ser contes no vol dir que siguin històries fàcils.

Els relats d’Aimee Bender són contes de fades moderns. La fantasia hi campa per conectar-nos directament amb el nivell profund dels nostres comportaments, més enllà de la psicologia.
La crítica americana ha saludat el volum amb paraules potents: “D’entrada,  la majoria de relats no semblen versemblants. Però imagineu-vos unes muntanyes russes: els girs màgics i dramàtics de Bender impulsen el lector guies amunt, amunt, fins que de sobte el tornen a la realitat amb un ritme trepidant i en una sola línia li destrossen l’estómac.
El trajecte esdevé addictiu: mundà i surrealista, fantàstic i familiar, un viatge et fa demanar a crits el següent.”

Doncs ja està molt ben explicat (toma copy-paste) i no sé què més podria afegir.
Són contes que et fan pensar en la naturalesa humana, en fins on podem arribar en certes situacions…parlen de crueltat, de sentiments, de passions. Alguns poden semblar absurds però tots et fan pensar, alguns et fan riure i alguns plorar. Alguns et deixen amb les ganes que fossin més llargs, que continuessin la història. Suposo que cadascú li donarà un sentit a cada conte.

Els contes que més m’han agradat personalment són (posaré el començament del conte, així segur que el voleu llegir!!!):

Final de línia: “L’home va anar a la botiga d’animals domèstics per comprar-se un homenet que li fes companyia. La botiga estava plena de gossos amb clapes i gats tímids i evasius i la gent més sociable s’enduia gossos i la gent més independent s’enduia gats i aquest home va mirar al seu voltant fins que al fons de tot va trobar una gàbia amb un sofà en miniatura i un petit televisor i un home petit i atractiu de cabells foscos amb un vestit de xeviot.”
Aquest conte parla de poder i superioritat i sobretot, de crueltat…

Cap de planxa: “La parella amb cap de carabassa es va casar. Feia molts anys que sortien i ella ja començava a estar impacient. <M’estic covant>, li va dir, i li va agafar la mà perquè notés l’escalfor de la carn al coll i a dins del cap, perquè veiés com s’anava estovant i tornant carnosa amb el temps; ell va trontollar tant per la responsabilitat com per l’excitació. Li va agafar la mà i van dirigir-se al gran sofà llit i , mentre ella es descordava el vestit, ell va pensar què era el que ella li demanava i va veure que era una cosa que podia donar-li.”
Els caps de carabassa tenen un fill amb cap de planxa. Amb aquest vaig plorar, sí, què passa???… Aquest és el que estava al “Tasta’m” i és per aquest conte que vaig voler llegir la resta del llibre…

Les opcions de Job: “Déu va posar una pistola al cap de l’escriptor. T’imposo una norma, va dir Déu. No pots escriure ni una paraula més, o et dispararé. M’has entès? Déu tenia accent de la Costa Est, però de gàngster, tot i que el perfil de la seva cara era delicat i eteri”
Què faries si Déu et prohibís tot allò que representi creació artística?…

Escassesa: “La segona cosa d’aquell matí va ser l’olla de ferro plena de patates. No les havia demanades i no recordava haver-ne comprat a la tenda. No era de les que couen patates. Algú les devia haver anat a deixar per error. Una vegada es va despertar i es va trobar camps sencers de gira-sols en gerros de vidre per tota la casa i després va resultar que eren per a la dona del costat. Potser la dona del costat tenia un pretendent nou que veia alguna cosa romàntica en els tubèrculs.”
Les set patates se li fiquen a casa com a orfes que busquessin mare. Potser totes som mares, potser totes necessitem una mare…

El primer actor: “El noi va néixer amb dits en forma de clau. Tots tret d’un, el petit de la mà dreta, feien una serralada a la part de dins i una punta a l’extrem. Estaven fets de carn, amb nervis i porus, però d’una textura més dura, més fibrosa i específica. De petit, el noi va tenir problemes per aprendre a agafar un llapis i fer servir tisores, però era tenaç i va trobar la manera prou de pressa. La seva autèntica missió era trobar les nou portes”
Potser, no, millor dit segur que tots tenim la nostra missió en aquesta vida…

Himne: “Aquells naixements tan poc habituals van tenir lloc a la ciutat tots alhora. Cap mare no podia reconèixer el seu fill. El meu és més alt!, deia una estirant el coll. El meu és tan ros, deia la següent, morena, arrufant els ulls. El meu és fet de paper, anunciava una tercera bastant grassa. El meu fet de vidre? tremolava una altra. N’hi havia una amb un nen que no tenia ulls, però tenia l’oïda tan fina que podia sentir un parpelleig.”
Aquest és el darrer conte del llibre i, en comptes del principi, hauria d’haver posat el final. Els dos darrers paràgrafs són tan però taaaaan bonics, que també vaig plorar, sí, què passa???😀

Si voleu llegir el llibre, cosa que recomano, l’editorial és Club Editor (club dels novel·listes) i costa uns 17€.  També el podeu trobar a les biblioteques.I si el voleu en anglès és Willful creatures stories d’editorial Anchor (em sembla que en castellà no s’ha publicat)

Willful creatures


2 comentarios

Archivado bajo libros

2 Respuestas a “CRIATURES OBSTINADES

  1. Fran

    A pesar de el esfuerzo de leer en catalán, me he leído todo el post, incluso me leí, como bien sabes, el cuento entero del cap de planxa. Y aunque no por ello sé mas catalán, espero haber ganado algunos “clici-puntos” por ello.🙂

  2. Mònica

    Jajaja, lo importante es si te gustó el cuento.
    Como ya he dicho, a mi “Cap de planxa” me hizo llorar (a primera hora de la mañana y en el bus camino del trabajo).
    Me gustan este tipo de historias, algunas me han recordado a “La melancólica muerte del niño ostra” o “Stain Boy” de Tim Burton.

    Y se me ha olvidado poner en el post: Si supiera dibujar, me gustaría ilustrar este libro. A veces, imagino los libros, no los “leo”, es decir, veo en mi mente las historias como si fueran dibujos y me gustaría que mis dedos fueran capaces de plasmar lo que veo, pero no he nacido con ese don😦

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s