INFERMERA CACHON…DIC, GATUNA

Avui he portat al Yohi a castrar. Ho hauria d’haver fet abans potser, però bé, coses que passen. I ara estic fent d’infermera gatuna.

L’he portat a les 9:30 i m’han dit que en un parell d’horetes el podia recollir. Doncs porto des de les 12 que hem arribat a casa darrera d’ell. Està zombie però no para quiet…passadís amunt, passadís avall i jo darrera aguantant-li el culet que es va caient pels llocs, pobret. Però el tio no vol estar al seu coixí tranquilet!!! Aquí he aconseguit que estigués…hummm, 3 segons?

Quins ullets de col·locat portava, el pobre

Ara sembla que ja està millor, però com m’han dit que sobretot no salti a cap lloc perquè no li saltin els punts, doncs he d’anar vigilant perquè no pugi al llit o al sofà o a la rentadora. Ja he tancat les portes per tal que no pugui arribar a aquest llocs, però com em fa pena vaig darrerra pujant-lo i baixant-lo dels llocs. Ja em mira amb cara de “aquesta boja que li passa avui, tot el dia perseguint-me?!” 🙂

I sí, potser semblo molt tonta preocupant-me tant per un gat, però són 7 anys amb ell i només serà un animal però de vegades m’ha donat molt més “carinyo” que moltes persones. És ell qui em ve a rebre quan entro per la porta, qui em fa companyia quan estic a casa, qui ve a veure què em passa si estic plorant i es queda al meu costat, qui deixa que li faci “achuchons” sempre que vull. És  l’ésser viu que més temps m’ha aguantat (exceptuant el meu ex, però en un parell d’anys, Yohi el superarà :P). Així que és normal que em preocupi, no? Ja sé que semblo “la loca de los gatos”…

Espero que després de castrar-lo no canviï molt. Ja sé que de vegades és una mica cabró i em mossega, però també m’agrada perquè és així de boig!!!

Espero que d'aquí a res torni a estar així!

...i que em miri amb aquesta careta

Anuncios

5 comentarios

Archivado bajo Yohi

5 Respuestas a “INFERMERA CACHON…DIC, GATUNA

  1. Ains, pobrecito Yohi…
    Me recuerda a cuando yo le quité las uñas a Neo. Lo traje a casa con las dos patitas de delante vendadas, que de vez en cuando sangraban.
    Yo tenía que ir detrás de él para que no se subiese al sofá, ni a la cama con las patas llenas de sangre, y él no podía quedarse quieto en el mismo sitio… se sentía incómodo y se mordía las vendas para quitarselas. Encima esa misma tardea mi me quitaron la muela del juicio y yo tambien estaba sangrando. Ya te puedes imaginar el show en casa: yo presionando con los dientes los algodones en el hueco de la muela, y a la vez detrás del gato, intentando que se quedase quieto en algun lugar para poder presionar con una gasa sus dos patas y así cortar las hemorragia…

    Y la vez que me lo trajeron a casa con la sonda puesta ya ni te cuento….

    La verdad es que cuando estan enfermos se ven tan indefensos que dan mucha pena!

  2. Són com són i per això li agafes tant de carinyo…és normal 😉 Quan vaig portar a Dante per que li miressin l’ull inflat…ufff quan el van dormir el pobret després anava flipat x’D

  3. No exageras, si a una de mis gatas les llegase a pasar algo a mi también me da algo.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s